Punt i seguit.

Punt i seguit, mai millor dit. Justament el dia que tenia examen d’estratègies, el 4 de febrer, les proves varen diagnosticar el meu càncer, no m’hi vaig presentar. Set mesos desprès i just finalitzant les sessions de radioteràpia, he començat de nou i amb l’examen de recuperació d’estratègies. Em pareixia la millor manera de retornar..... (Gràcies per fer-ho possible). També vaig presentar-me a Observació i Català. La veritat és que no podia perdre els treballs realitzats durant el primer semestre, costa molt combinar feina, infants, casa i estudis universitaris. I estic contenta, almenys dues assignatures més aprovades!!!!!
Després de visitar l’oncòleg i posposar la feina per més endavant, començaré a entrar en calor, amb un parell d’assignatures. Em trop bé, però encara no estic 100%. D’una banda, el meu cap em diu: deixa-ho, tens moltes coses per fer, però per l’altra, no puc. Encara em pot la ressaca de lluitar contra corrent. Des de que he començat la carrera, diverses tempestes m’han colpejat, però sempre he trobat un port o una platja a on resguardar-me de la turmenta. No puc evitar vora’m com a mestre d’aquí uns anys, auto avaluar-me com a tal cada vegada que entro a la classe d’un dels meus fills: podré saber tots els noms dels infants el primer dia de classe?, podré mantenir la calma? Seré capaç de calmar les angoixes?, podré, podré, podré.......?????? Sí, finalment podré, per molt insegura que ara estigui, si segueixo amb la carrera, finalment podré.

Punt i apart..........................que no final.

Divendres teníem examen d’estratègies, però ja tenia bastant clar que no m’hi presentaria. A les 12’00 tenia un altre examen del que m’interessava molt saber la nota, més que rés per confirmar el que ja pensava. Anava ben tranqui-la, perquè finalment coneixeria els resultats.
Bé, com us deia, vaig confirmar la nota de l’examen, o més ben dit de la mamografia i l’ecografia, tenc càncer de pit. Estic tranqui-la. Sí, ara tenc serenitat, perquè desprès de l’angoixa d’esperar els resultats, com em va dir una gran persona, “lo malo es no saber, cuando se conoce el problema, podemos buscar la solución”.
Des de que he començat aquest estudis, he après molt. Entre altres coses, a observar, a escoltar i a reflexionar, i damunt d’això a prioritzar i actuar.
He tengut l’oportunitat d’iniciar-me en el món dels blocs, que encara que m’han llevat moltes hores de dormir, m’han permès trobar l’article d’en Miguel Ángel Santos Guerra i les paraules que vaig ressaltar de l’article TODO ES PARA BIEN:

"Nunca desearé que haya corrupción, asesinatos, violaciones, pobreza, opresión… Nunca pediré que ocurran o que me ocurran desgracias. Pero cuando llegan no quiero resignarme, no quiero bajar los brazos, no quiero hundirme. Quiero reaccionar positivamente. Quiero luchar y recuperarme. Quiero buscar esa parte de estímulo que tiene la lucha y la fe en el ser humano. Quiero apoyarme en ese dolor para pensar que debo salir del atolladero. Para hacer lo posible por ser feliz, que es el mandato de la inteligencia.
Será inevitable padecer desgracias, fracasos, errores y calamidades en el nuevo año. Pero ante ellas, podemos venirnos abajo o tratar de reaccionar con valentía. Hay un arte en la vida que permite convertir dos signos menos en un signo más.”

També fent la ressenya del llibre Quiet, de Marius Serra, vaig arribar a la conclusió que escriure sobre les pròpies experiències pot ajudar a molta gent. Cosa que desprès he comprovat, amb la lectura dels blocs de gent que conta la seva experiència amb el càncer i a on he tret la frase que comentava en una entrada recent:

"El Universo/Dios jamás te pondrá en una situación que crea que no puedes superar"

Tot això, i per descomptat, els meus coneixements previs de com afrontar les adversitats i l’actitud positiva envers la vida que la meva família s’ha encarregat de transmetre’m tant de paraula com de fets, em donen els millors recursos que puc rebre, paciència i força, per anar construint el projecte de millora de la meva vida.
Com dic al títol, ara toca un punt i apart, que no final. És el “kit-kat” dels estudis de magisteri, de la feina, de l’estrès......per preparar a consciència l’oposició més polida i important de l’univers: LA VIDA.

PD: Pot ser que segueixi amb l’assignatura del bloc, tenc moltes coses que contar.