domingo, 9 de octubre de 2011

Punt i seguit.

Punt i seguit, mai millor dit. Justament el dia que tenia examen d’estratègies, el 4 de febrer, les proves varen diagnosticar el meu càncer, no m’hi vaig presentar. Set mesos desprès i just finalitzant les sessions de radioteràpia, he començat de nou i amb l’examen de recuperació d’estratègies. Em pareixia la millor manera de retornar..... (Gràcies per fer-ho possible). També vaig presentar-me a Observació i Català. La veritat és que no podia perdre els treballs realitzats durant el primer semestre, costa molt combinar feina, infants, casa i estudis universitaris. I estic contenta, almenys dues assignatures més aprovades!!!!!
Després de visitar l’oncòleg i posposar la feina per més endavant, començaré a entrar en calor, amb un parell d’assignatures. Em trop bé, però encara no estic 100%. D’una banda, el meu cap em diu: deixa-ho, tens moltes coses per fer, però per l’altra, no puc. Encara em pot la ressaca de lluitar contra corrent. Des de que he començat la carrera, diverses tempestes m’han colpejat, però sempre he trobat un port o una platja a on resguardar-me de la turmenta. No puc evitar vora’m com a mestre d’aquí uns anys, auto avaluar-me com a tal cada vegada que entro a la classe d’un dels meus fills: podré saber tots els noms dels infants el primer dia de classe?, podré mantenir la calma? Seré capaç de calmar les angoixes?, podré, podré, podré.......?????? Sí, finalment podré, per molt insegura que ara estigui, si segueixo amb la carrera, finalment podré.